Pàgines

Benvingut/da

“Un llibre no té interès si no duu dins una bona part del cor del seu autor”
(Mauricio Wiesenthal, 1943, escriptor català).

21 d’octubre de 2013

Victus. Barcelona 1714

Títol: Victus. Barcelona 1714
Autor: Albert Sánchez Piñol
Editorial: La Campana

Idioma: Català
Traductor/a: Xavier Pàmies
Primera edició: 2012
Pàgines: 605
Categoria: Novel·la Històrica
Web: http://www.victus1714.com/
Contraportada:


«Ho explicaré tot! Com van fotre el general Villarroel, com van derrotar les nostres victòries. Perquè, fins ara, d’aquella guerra només he sentit les versions que vénen de dalt o de l’enemic.»
VICTUS és una novel·la històrica que ens narra la guerra de Successió espanyola, un conflicte que pot considerar-se la primera de les conteses mundials i que s’acaba l’11 de setembre del 1714 amb l’apocalíptic assalt a Barcelona. També és la tragèdia d’en Martí Zuviría, un jove barceloní, alumne avantatjat del marquès de Vauban, que es converteix en un geni de l’enginyeria militar.
VICTUS és un prodigi d’informació i rigor històric al servei d’un relat àgil, potent i directe, amb una dicció rabiosament contemporània, que ens porta de França a Barcelona passant per Madrid, Toledo, Tortosa o les batalles de Brihuega i Almansa. I és també una obra sobre la Barcelona irreductible del 1714, que va sofrir un setge desigual de tretze mesos i el bombardeig de més de trenta mil projectils.
VICTUS posa en qüestió les versions oficials de tots dos bàndols i cedeix la paraula als autèntics protagonistes de la història, des de la figura immensa d’en Villarroel, el general que va defensar la capital catalana amb llàgrimes als ulls, fins als civils i soldats anònims de totes les nacions que van lluitar a un costat i l’altre de les muralles.
Però, per sobre de tot, VICTUS és un festí literari de primer ordre que es devora de la forma en què sempre s’han devorat les grans obres, com ho demostra que se n’hagin venut els drets al rus, l’alemany, l’holandès, l’italià, el portuguès, el coreà, el croata i el francès.
«Un huracà d’aire fresc, una iconoclasta visió des de baix que refà el mite del 1714 amb més potència. Més vibrant. Més proper.» JOAN B. CULLA, professor d’Història Contemporània.
Impressions:

Aviam. Per una banda m'ha agradat molt desde el punt de vista del que es viu dins un setge o en mig d'una guerra d'aquella època, i tambè tota la quantitat d'informació històrica de la guerra de successió i tot plegat. I per un altre costat, la forma "present" d'en Martí Zuviría, les maneres i el tracte a la pobre dona que li escriu el llibre, això trobo que em sobrava, es podía fer el llibre sense aquesta part i haguès quedat igual d'interessant i emocionant. 8/10



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada